Ens ho muntem molt bé! (Camp d’Observació del 13 d’abril de 2013)
Ens ho muntem molt bé!
El grup de debutants ens ho muntem molt bé quan organitzem un camp d’observació. Així va ser el passat dissabte 13 d’abril a prop del Turó de l’Home, al Montseny.
Aprofitant que feia poc que havia estat lluna nova i que, finalment després d’una tardor i d’un hivern plujosos i ennuvolats, la previsió meteorològica era d’allò més favorable, vàrem decidir sortir amb els nostres aparells d’observació per gaudir plegats d’una nit que prometia. Aquesta vegada, per ò, hi havia una novetat; far íem un berenar – sopar de germanor després de posar en estació els telescopis, tot esperant que el Sol es pongués. Així ho vàrem organitzar a l’última reunió mensual del grup: cadascú portaria quelcom per menjar o picar i per beure i ho compartiríem entre tots, ajuntant les taules que habitualment portem per posar els ordinadors o els accessoris dels telescopis.
Cap a dos quarts de cinc de la tarda el Joan ja ens esperava a Sant Celoni per tal de guiar a tots aquells que no coneixien el punt d’observació acordat, i va preparar uns cartellets amb fletxes i amb l’indicació “Debutants” per senyalitzar el camí als que poguessin afegir-se més tard.
Quan ja vàrem ser uns quants, i després d’un temps prudencial, vàrem començar a anar muntanya amunt formant una llarga caravana de cotxes fins al punt d’observació. Més tard encara s’hi van afegir més cotxes.
Finalment vàrem ser el Joan F., la Rosa S., l’Aleix P., el Daniel G., el Xavi V., el Dani O., el Rafael C., el Víctor G. i la seva dona Montse, la M. Ángeles V., el José Luis B., el Dani F., el Sebas V., l’Irene A. i el Toni F. A més a més, al capvespre, van arribar l’Inma R. i el seu amic. Tot i no ser encara sòcia de l’Agrupació Astronòmica de Sabadell, l’Inma segueix amb atenció tots els esdeveniments que organitza la nostra associació, així com tot el que fem des del Grup de Debutants per mitjà del nostre bloc. Es va afegir al nostre picnic, i vàrem poder compartir coneixements i experiències.
De seguida vàrem parar taula amb tot el menjar i beguda que havíem portat. La veritat és que teníem per aturar un tren; diverses truites de patata, empanades de tonyina i tomàquet, croquetes, humus, amanida de pasta, embotit, i un llarg etcètera, tot ruixat amb refrescs, vi i aigua. Preparar el festí ens va obrir la gana, però vàrem decidir esperar als que encara havien d’arribar, i muntar mentrestant els nostres aparells d’observació.
El Víctor va aprofitar les últimes hores de Sol per estrenar el seu nou telescopi PST en Ha. Ens va poder ensenyar la cromosfera, i era possible observar alguna protuberància. Realment impressionant! A poc a poc, entre els uns i els altres, el grup de Debutants va adquirint cada vegada més coneixements, més instruments especialitzats i es va endinsant en més àmbits de l’astronomia!
Quan vàrem ser tots, ja amb els telescopis en estació, vàrem començar a sopar a peu dret mentre conversàvem de tot una mica. El picnic va ser una experiència que val la pena repetir doncs, a més de gaudir de moments de germanor, vàrem aprofitar per aprendre dels uns i dels altres sobre astronomia i tècniques d’observació i de fotografia!
Acabats de sopar, i deixant una taula amb menjar i beguda per anar picant durant la nit, cadascú es va posar a realitzar aquelles tasques que tenia previstes. Els experts del grup en astrofotografia, el Joan i el Dani F., ens varen impressionar amb nous muntatges: una taula de metacrilat a mida per fixar al seient del cotxe i poder controlar la muntura amb l’ordinador des del seu interior, el sistema de control de la muntura per mitjà d’un joystick, via wi-fi, una font d’alimentació amb bateria AGM 100Ah, tot impecablement construït… En paraules del Víctor, comencen a semblar la NASA!
El Joan va dedicar la nit a fotografiar la galàxia NGC4565, de la constel·lació de Coma Berenice, i el Dani va fotografiar la galàxia del Molinet (M101), a la constel·lació d’Ursa Major. També va fer astrofotografia el Sebas, i el Víctor va captar Júpiter amb la webcam, abans que es perdés sota l’horitzó, i Saturn, ja entrada la nit.
El Rafael va anar millorant les tècniques d’alineació de la muntura i de col·limació del seu Newton amb l’ajut del José Luis, mentre que el Daniel G. va estrenar-se amb un telescopi refractor, tot observant Júpiter i els seus quatre satèl·lits galileians. El Toni va estrenar un tascó equatorial de fabricació pròpia per a la seva muntura de forquilla i va estar practicant l’alineació a la polar.
La resta es va dedicar a l’observació, en un cel net i prou fosc, tot i la proximitat de Granollers, especialment al nord i a l’est fins al meridià. L’Aleix va enfocar diversos cúmuls estel·lars amb els seus prismàtics; la visió binocular ens proporciona una aparent sensació de tridimensionalitat que mai deixa de sorprendre’ns. La Rosa, el Xavi, el Dani O., la M. Ángeles i la Irene van fer un repàs a les constel·lacions de primavera, dedicant especial atenció a Leo. Mentre observaven cap al sud-est, un bòlid de considerable lluentor va solcar el cel deixant una breu estela i arrencant una forta exclamació a tots els que van poder gaudir-ne. Dies més tard vàrem poder comprovar que es tractava d’un bòlid que va aproximar-se al centre de la Península Ibèrica i que es va desintegrar abans d’arribar a caure al terra. Entrada la nit, tots vàrem poder meravellar-nos amb Saturn, del que podíem reconèixer amb facilitat la discontinuïtat de Cassini, detalls cromàtics de l’atmosfera així com el satèl·lit Tità.
Cap a les tres de la matinada es va aixecar un aire fred inesperat, i alguns de nosaltres vàrem decidir recollir i donar la nit per acabada. D’altres, però, encara van allargar una mica més l’observació o la fotografia.
Aquesta nit va ser memorable, tant pel bon ambient com pel fet d’haver-nos reunit tants aficionats, i com diu la M. Ángeles, ara a més d’aficionats a l’astronomia, ho som a la gastronomia! El sopar – berenar va ser tot un èxit i, en una afició amb tants condicionants com el temps meteorològic, l’equip tècnic, la son i el fred, el Joan té raó en dir que si a l’últim moment ens falla la nit, el pícnic haurà valgut la pena!
Ara toca pensar en el proper camp d’observació que, si tot va bé, serà el dissabte 11 de maig. Esperem que en aquesta ocasió s’hi puguin afegir vells i nous companys d’afició i, qui sap, potser fins i tot farem una cata de vins!
Últims comentaris