Crònica de la Marató Messier 2011, per Núria Franc
Marató Messier
Àger 2-3-11
La previsió deia… no es va complir, després d’un matí ben assolellat van anar arribant un seguit de núvols prims.
A quarts de 10 del vespre un cel gens afalagador. A les 10 els companys decideixen anar a fer una visita guiada a l’Observatori Astronòmic del Montsec amb la idea de tornar a les instal·lacions de l’Agrupació més tard per donar temps a que escampin els núvols.
Durant aquesta estona s’obren algunes finestres que em permeten alinear el telescopi i observar algun dels objectes Messier.
Les finestres minven, cada cop són més petites, les estrelles palideixen, poc a poc s’amaguen discretament darrera un tul blanquinós.
Finalment quan tornen els companys troben un cel entelat i lletós. Esperem, xerrem, esperem una mica més… Saturn juga a fet i amagar amb nosaltres però cada vegada s’amaga més fins que ja no el trobem.
Cap a la 1 de matinada desistim, alguns no han pogut ni alinear els telescopis, tot plegat ha quedat en una nit galdosa en que haurem de reservar les expectatives i preparació de la sortida per una altra ocasió més afortunada.
Faig una petita relació seqüencial dels objectes que vaig poder observar i de la impressió que em van causar
- M93: cúmul obert a Pupis, un conjunt d’estrelles menudes i fines, subtils, bonic de veure per la delicadesa i suavitat de la llum.
- M47: cúmul obert a Pupis, conjunt d’estrelles molt brillant, el veig espectacular.
- M48: cúmul obert a Hydra. L’endevino més que el veig molt tènue entre núvols prims.
- M44: cúmul obert a Càncer distingeixo poques estrelles però molt brillants voltades d’altres d’esparses separades entre elles força més febles, començo a dibuixar i de cop i volta núvols prims no em permeten continuar.
- M67: cúmul obert a Càncer, finíssim i delicat, gairebé diria fràgil amb un conjunt central d’estelles bastant agrupades i tota una colla d’altres escampades igual de fines i delicades. Em quedo una bona estona observant-lo.
Quan vull abordar les galàxies de Leo la cosa esdevé impossible M95, M96 sé que hi són i m’ho crec però la cosa no passa d’aquí ja he fet tard i el cel es tanca, s’ha acabat esbrinar els seus secrets.
Fins una altra doncs, en tot cas he gaudit una estona.
Núria
Jo podria afegir:
* M42 (Nebulosa d’Orió). Constel·lació d’Orió. Mag 3.7. Només vaig poder distingir el trapezi abans de desaparèixer entre el resplendor de l’horitzó i els núvols alts que venien de l’oest, amenaçant-nos d’esguerrar-nos la nit, com així va ser.
* M36: Constel·lació d’Auriga. Mag. 6. Un cluster obert semblant a les Pleiedes però més llunyanes.
* M37: Constel·lació d’Auriga. Mag. 5.6. Un dels cluster oberts més rics del catàleg Messier. L’estrella més brillant és una gegant vermella.
* M38: Constel·lació d’Auriga. Mag. 6.4. Un cluster obert germà dels anteriors.
* M51 (Galàxia del Remolí). Constel·lació Canes Venatici. Mag 8.4. Una de les galàxies espirals més boniques. Un lleuger resplendor que va desaparèixer entre boires.
* I Saturn, amb els seus anells, jugant a fet i amagar com molt bé diu la Núria.
Equip: Binocles Helios 20×110
Aleix